Maçart és un festival que, de mica en mica, i sobretot arran del gir que va fer ara fa quatre anys, està creant estil. Una manera de fer o, millor, una manera d'entendre l'art. «L'art no és un ovni que a l'estiu aterra a Maçanet», no es cansa de dir Rafael Camps, director de l'esdeveniment que organitza l'associació ZETA (Zona d'Experimentació i Treballs Artístics) amb diferents ajuts econòmics, principalment de la Generalitat i enguany, per primer cop, del Ministeri de Cultura.

L'art no és un ovni i el Maçart està entestat en demostrar-ho amb una programació que té molt present els veïns del poble. De fet, una condició sine qua non per als artistes que hi participen –tant els convidats com els seleccionats per la convocatòria pública– és que han de trobar la manera de vincular la gent de Maçanet amb els seus processos creatius.

Evru és l'artista més conegut que pren part enguany al Maçart. Presenta una proposta irreverent, no pas nova però ideal per al concepte d'aquest festival. És l'Oficina de fluxes d'Evru, en la qual es convidarà qui vulgui a treure's la roba per ser fotografiat per l'artista. A treure's, sobretot, la vergonya... Qui vulgui es podrà cobrir la cara amb màscares de pa fetes pels forners artesans del poble i també podrà vestir alguna de les peces de roba confeccionada per les dones de Maçanet que fan puntes de coixí.

Un altre projecte que té molt en compte la gent del poble és el que ha concebut Glòria Safont Tria (és un dels tres projectes que han estat triats per un jurat independent a l'organització de Maçart). El projecte s'anomena Hissada i té la intenció d'aportar un nou signe que identifiqui la resistència del municipi de Maçanet al pas de la línia d'alta tensió. D'aquí neix una bandera nova –confeccionada amb ajuda de dones cosidores del poble– que utilitza els nous símbols contemporanis que afecten la vida política i social del poble.

Per popularitat, la segona fideuada poètica que es farà el diumenge 24: després de menjar, i per postres, el duo de poetes Accidents Polipoètics format per Xavier Theros i Rafa Metlikovec servirà als comensals el projecte Más triste es robar.

Una trentena d'artistes (Ariadna Alsina + Josefina López Aguayo, Anibal Parada, Manel Bayo, Clayre Cayla+Xavier Escribà, Aggtelek... entre molts altres) passaran aquest estiu pel Maçart, que com a principal novetat s'avançarà un dia. I no pas a Maçanet sinó a Figueres, on l'Ajuntament, apunta Rafael Camps, havia mostrat molt interès en recollir alguna cosa del festival. Tant és així que el 21 d'agost es farà una prèvia a la capital de l'Alt Empordà: una conferència d'art i ciència a càrrec de Raquel Paricio i la posada en escena de l'espectacle multidisciplinari (recital, música experimental, videoprojecció) El cuerpo de Sade, de Cristina Casanova, Pelayo Arrizabalaga i Andrea Contino. «Figueres serà un bon reclam per després fer venir la gent a Maçanet», confia el director del festival.

Els organitzadors tenen molta cura de juxtaposar artistes de múltiples procedències. També hi ha espai per a creadors gironins, i en aquest sentit el col·lectiu Möondo interpretarà el projecte work-in-progress 3 monos, de música, dansa i videoprojecció. El grup, amb clara vocació experimental, fusiona música tradicional i mediterrània de corda amb sons electrònics.